Les males praxis que ja existien abans de la pandèmia i que ara han aflorat i les morts de més de 20.000 avis i àvies durant la primera onada de la pandèmia han posat de manifest la crisi d’un model residencial, altament qüestionat per la ciutadania.
Aquesta crisi és de caràcter estructural i cal canviar aquesta tendència per altre model que torni la confiança als familiars que tenen éssers estimats en les residències i també per als futurs usuaris i usuàries d’aquests establiments, ja que necessiten espais segurs per a les persones grans que ja no poden viure de forma autònoma o que tenen moltes dificultats de cura en el marc familiar.
Un dels objectius és revertir les residències del sector privat a la gestió pública atès que és un sector molt privatitzat. És a dir, cal canviar la tendència actual on hi hagi un percentatge major de residències públiques gestionades directament, envers el sector privat i amb un model basat en l’atenció centrada en la persona (ACP) amb la finalitat de millorar en tots els àmbits de la qualitat de vida i el benestar de la persona, partint del respecte ple a la seva dignitat i drets, deus seus interessos i preferències i comptant amb la seva participació.
Cal avançar cap aquest model per conduir la transformació dels serveis residencials existents, conscients que el model actual, no ofereix una adequada qualitat de vida a les persones que allà i viuen.
Cal doncs un model que posi en el centre a les persones, vetllant pel respecte a la dignitat, per la defensa dels drets individuals i especialment permetent que les persones grans que requereixen cura per la situació de dependència funcional puguin seguir vivint segons les seves decisions i desitjos, és a dir, puguin tenir control sobre la seva atenció i vida quotidiana i que els familiars tinguin veu i participació en les decisions dels centres.
El nou model ha de garantir la seguretat, la salut, el desenvolupament de  l’autonomia personal  i la qualitat de vida de les persones residents i facilitant la socialització, procurant que els centres no es converteixin en una espècie d’hospitals. Ha d’estar protocol·litzada tant l’actuació de serveis socials com sanitat, millorant els serveis d’inspecció i també protocols contra el maltractament de la gent gran.
Per altre costat, cal personal suficient per a l’atenció necessària dels residents, perquè puguin viure amb qualitat i dignitat en una residència i per això s’ha d’impulsar més ocupació de qualitat, més formació i qualificació dels professionals i participació legal dels treballadors i les treballadores en l’elaboració de les ràtios de personal i no poden ser posades unilateralment per l’administració i les empreses del sector.
No pot tornar a passar una crisi com aquesta, en la que les persones grans siguin la diana per una manca de coordinació i mala gestió. Per això, és totalment necessari  el control públic, la transparència la rendició de comptes de la gestió, la millora les inspeccions i millors ràtios de personal. Són els  elements indispensables si es vol instaurar un model de cures de qualitat, centrada en la persona, tot això ajudarà també a recuperar la confiança en uns serveis, avui altament qüestionats.