Sense dates: Les pors

Occident i el nou imperi rus temptegen jugar, imprudentment,  «a veure qui és més mascle». A l’Àfrica negra els pobles continuen sent explotats en les explotacions industrials dels explotadors occidentals, russos o xinesos. L’Àfrica del Sahel esdevé frontera d’Europa per a impedir el trajecte vers el somni dels migrants: Europa paga exèrcits i policies controladors dels camins abans de comerç ara de mort. A les Amèriques llatines  —amb criminosa desfeta dels pobles originaris —  les democràcies són formes deformades i inestables amb genètica dels colonitzadors. A l’Àsia, unes noves elits s’enriqueixen fent xips mentre la majoria de la població «gaudeix» dels sistemes laborals de la nova revolució industrial burgesa —barreja explosiva, a la postmaoista Xina...
Aquí, al Govern no li plau que el nostre jovent faci filosofia; és a dir, que es faci preguntes i intenti trobar-ne la «seva» resposta. No vol una joventut del «Penso, per tant, soc» sinó del «no penso i, així, subsisteixo». Entretant, caminen per arenes movents els partidaris del «hovolemtot», de desmesurat optimisme, i els del «Ni oblit ni perdó», de discutible valor moral: penseu-hi! La presidenta del Parlament participa en una manifestació no autoritzada per Interior —què és la Llei? Catalunya assoleix el cim europeu del conreu de marihuana —per ara il·legal. Els polítics nacionalistes procuren tenir mil excuses —de mal pagador—per no participar en actes en què són convocades totes les Comunitats de l’Estat. El País Basc —capaç de superar la terrible època de repressió i terrorisme— arriba a un consens quasi total —se n’exclouen PP i VOX— sobre el binomi ensenyament/llengües a les escoles; mentrestant, aquí, «a cada bugada perdem una paraula». Cert, la ignorància i el menyspreu del nacionalisme espanyol, no ajuden...
En mig d’una enorme pandèmia —el «millor moment» per adonar-nos de negligències— descobrim que els nostres serveis sanitaris públics no són els que pensàvem i dèiem, i que els nostres professionals de la salut, especialment les infermeres, busquen treball allà on siguin valorades i proveïdes, sense necessitat d’aplaudiments. Fem minuts de silenci per nenes, noies i dones abusades, violades, maltractades o assassinades, mentre ben tranquil·lament ens delitem amb imatges que fan de la dona només un objecte d’ús. L’extrema dreta crida quan l’esquerra parla baix...
Això i molt, molt més em fa por. Malbaratem la vida i no tenim dret a fer-ho. En parlava a Dels poemes en trauràs les dates:

No diràs pas mai al Jutge,
que t’ha mancat vida.

Està escrit:
«T’he donat un temps
que només era teu»

 

Edicions locals