Fa uns dies vaig rebre, com molts altres ciutadans, una invitació dels alcaldes de Mollet i Martorelles per assistir a la presentació dels actes del centenari de Derbi (1922-2022), d’entrada vaig agafar la meva agenda per reservar el dia 15 de febrer a les 7 de la tarda. De mica en mica vaig anar pensant en les mocions i actes que s’han fet a Mollet per tal de reivindicar la memòria històrica, més encara després de la Llei de la Memòria.

D’entrada els orígens de Derbi van ser el 1922 en un petit taller de bicicletes a la plaça Mercadal de Mollet, ara carrer Espanya, que després del 1939 va anar progressant fins a arribar al que va ser en els anys 60 ,70  i 80 del segle passat.

El seu fundador no hi ha dubte que va ser un gran treballador, que va posar tot el seu enginy per tal d’aconseguir les seves fites, i a més, va ben aprofitar el règim franquista després de la Guerra Civil del 1936-1939. El país estava devastat i Espanya es veia en la necessitat de proveir-se per si mateixa a causa del forçat aïllament i la manca d’ajudes externes per l'oposició al règim franquista.

També cal recordar que aquest gran treballador i fundador de Derbi, Simeón Rabasa Singla, com a alcalde de Mollet del 1939 al 1941, no va evitar l’assassinat el 16 de juliol del 1939 de l’alcalde republicà de Mollet per part dels militars franquistes, en Josep Fortuny i Torrens. Tampoc va aclarir què s’havia fet del retaule de l’església de Sant Vicenç i de les pedres de la porta de la mateixa església que van ser guardats al magatzem de l’escorxador municipal, seguint les ordres del qui era regidor de Cultura de l’ajuntament republicà en Joan Ambrós i Lloreda, abans de la destrucció  del temple el 1936 a mans dels anarquistes. Va imposar a alguns molletans republicans, com a càstig, el pagament d’aportacions en diners o en treball per a reconstruir l’església de St. Vicenç i la cobertura del torrent Caganell davant de l’antic Ateneu. Les aportacions voluntàries apareixen en la publicació Días de fe y patria que es pot trobar en l’arxiu municipal. Mai es va aclarir on havien anat a parar els vagons de tren abandonats el 1939 per l’exèrcit republicà a l’estació de Mollet Sant Fost, carregats d’eines i maquinària. No va impedir que es fessin pintar en les façanes de destacats republicans de la ciutat, escrits commemoratius de la victòria franquista. Tot plegat segur que va també ajudar a Simeón Rabasa a fer de Derbi el que va ser més tard.

La Derbi com a empresa va donar feina a dues generacions, se li ha d’agrair, però els seus descendents no van tenir cap problema en vendre la marca i la fàbrica a Piaggio, que la va deslocalitzar, va fer regulacions d’ocupació acomiadant a treballadors i finalment va tancar, deixant a molts treballadors i a petits proveïdors penjats, i en molts casos, aquests últims, sense cobrar deutes pendents.

Ara en els terrenys de l’antiga fàbrica Derbi es podrà edificar, portant uns beneficis econòmics als propietaris que els van vendre l’estiu de l’any passat a l’empresa multinacional immobiliària Segro.
Per a Derbi, com a empresa, possiblement hauria estat millor celebrar els seus 50 anys, que potser ho va fer, una empresa local d’àmbit internacional que donava i havia donat feina a molta gent. La celebració dels 50 i possiblement 75 anys haurien estat un orgull per a Simeón Rabassa, la fi de Derbi segur que no ho hauria estat.