El moviment feminista del maig del 68, ara fa més de 50 anys tenia molts eslògans, un era aquest “un home de cada dos és dona”. Una gran veritat quan es partia d’una societat que només es movia  amb carburant masculí. De llavors a ara hem avançat molt, però encara ens falta superar determinades  situacions  sobretot les relacionades  amb la violència masclista. Avui encara moren dones a mans de les seves parelles, massa i massa sovint, sembla que no es puguin eradicar aquests fets del masclisme més primitiu. També la guerra ens porta situacions traumàtiques per a tothom però per a les dones segurament més. Dones, nens i nenes a Ucraïna veuen com el seu futur es torna obscur per la presència real de la guerra que només beneficia alguns. La violència no és mai el camí per resoldre res.
Aquesta guerra em fa recordar la tràgica guerra de Bòsnia, llavors vaig acollir una mare, dos fills i dos nebots que van viure en el nostre poble durant tres anys, molta gent ens va ajudar perquè aquestes persones poguessin intentar fer vida normal, però patien molt. Una de les nenes recordo que per la revetlla de Sant Joan es va passar tota la nit plorant pensant que els petards eren bombes. Ara un altra vegada dones i criatures els més perjudicats per la guerra d'Ucraïna.
Llegint poesies de la Dolors Miquel he trobat un poema que recull uns versos misògins del capellà de Bolquera (municipi de la Cerdanya francesa), autor poètic del segle XIV, escrits en tercets com si fos la Divina Comèdia de Dant sense ser-ho, encara que de comèdia masclista en feia aquest capellà. Tot ve de lluny i potser per això ens costa tant a les dones aconseguir la igualtat. Des dels púlpits també s’ha fet mal  i les prèdiques costen molt de corregir.
Els versos deien: “Es perd qui a dona aconsella, boig és qui li és amic, i més qui es fia d’ella.” Estem al segle XIV, sortint de l’edat mitjana, però d’allà venim.
Tot i així, tenim algunes  notícies millors en l’entorn més immediat, al poble del costat l’Alexia Putellas està aconseguint importants èxits en el futbol, un esport que semblava reservat només als homes. L’empresa Damm celebra aquests dies el gastrodones. Molts municipis celebren el març de les dones, com és el cas de Parets del Vallès, teixint feminismes. Sense dubte hi ha espais per a l’esperança.
Celebrem el mes de les dones a tot arreu, siguem actives i reivindiquem no només el nostre cos sinó el dret a la vida mentrestant hi hagi una sola dona objecte d’abusos i de violència. Tot el que fem serà insuficient fins a eradicar aquesta xacra social.
Homes i dones que cada dia sigui 8 de març.