Fa un mes, us parlava de pors. Encara no havia començat la invasió de l’exèrcit rus a Ucraïna. Ara, les morts, les destruccions, els refugiats, l’immens dolor plana per Ucraïna, pels països fronterers, per tota Europa. El perill de guerra s’ha convertit en acció criminal, en rebuig a la paraula, en voluntat única de poder d’un opressor i les seves cohorts que no es mereixen els pobles de Rússia. Ningú no s’ho mereix. Els somnis imperials forassenyats que, històricament, tant mal han fet al poble rus, han aflorat a través d’un dèspota que el que vol és, per sobre del seu propi poble, passar a la història com un Ivan el Terrible; o sia, com un tsar del segle XXI sense lleis, sense ètica, sense pietat. Portaestendard dels nacionalismes cecs.
Putin executa crims contra la Humanitat. Mereix que el poble rus el faci fora, lluny de qualsevol microscòpic espai de poder. Els pobles rus i ucraïnès estimen les seves pàtries amb sangs comunes, amb llengües germanes, amb històries compartides, amb invasions nazis defensades conjuntament fins el més gran sacrifici civil i militar, econòmic i social, de terres i de pobles, cultural i anímic. Tan de bo el poble rus tingui la possibilitat i la capacitat de foragitar qui passarà a la història com un dels criminals més ferotges de la nostra època. De ben segur, al costat mateix de Hitler. Tan de bo que Putin i tots els seus sequaços siguin jutjats i desterrats on mai més no puguin desfermar els seus impulsos monstruosos.
Però ningú no es pot mostrar orgullós d’haver fet tot el que calia. Primer, per a evitar aquest horror, després, per a imposar la pau –cert, no és gens fàcil.  I no parlo pas dels ucraïnesos, del president Zelenski, ans dels països poderosos. Els interessos econòmics, militars, geoestratègics, de poder, en resum, han predominat per sobre de la intel·ligència i de la sensibilitat que hom suposa que ens defineixen com a humans.
Cap país no pot envair-ne un altre per a dominar-lo; i si això passa, aquest país té tot el dret a defensar-se, a lluitar per la seva terra, pels seus valors, per la seva integritat, per la seva cultura, per la seva gent. O s’ha de deixar anihilar? Llibertat i pau per a Ucraïna. És hora d’ajudar-los: al poble i a la nació.
¿Què cicatritzarà les ferides de famílies, dones, criatures, vells, de soldats voluntaris o forçats a lluites fratricides? I els refugiats, quina és la seva esperança?            
Es desprenen de l’escala
els replans,
rere meu.

Confós, aturo el pas:
no hi ha camí
de retorn.

Cap descans no acollirà
el meu cansament.            

Dels poemes en trauràs les dates (2021)