Una història de dues inversions

Doctor en Administració i Negocis per la Queen Mary, University of London. Tècnic del Grup Parlamentari d’ERC en materia d’economia, treball i empresa

Les dues possibles inversions a Parets del Vallès, que hem conegut els últims mesos, il·lustren la importància del lideratge públic a l’hora d’impulsar el teixit empresarial.

La primera inversió és la de l’empresa Alemanya Freudenberg ubicada en el Polígon Industrial de Can Volart. El passat 16 de març el president Aragonès i el conseller Torrent van visitar la seu de la companyia a Baden-Württemberg per anunciar un projecte d’inversió de 10 milions d’euros per construir una planta d’automoció, altament robotitzada i que operarà sense fer ús de combustibles fòssils.

La segona inversió s’ha conegut quan el Govern municipal ha modificat el Pla General per a permetre la construcció d’una gran superfície comercial, als terrenys entre els carrers Barcelona, Migdia i Lluís Companys.

Són dues inversions que il·lustren la capacitat del sector públic per a mobilitzar els recursos del sector privat. En el primer cas, la Generalitat de Catalunya utilitza la xarxa exterior d’ACCIÓ per captar inversions amb l’objectiu de re-industrialitzar el país. En el segon cas, el Govern municipal utilitza les seves competències urbanístiques per aconseguir contrapartides a canvi de donar llum verda al projecte de la promotora sabadellenca ARIAL FOMENTO.

Aquestes dues inversions també dibuixen les prioritats dels diferents gestors públics. La primera per a transformar la indústria catalana cap a una direcció més verda i més sostenible. La segona cap un model que ja hem conegut: grans superfícies comercials i promoció urbanística.

El problema de la proposta del consistori és que aquest model de (gran superfície, ampliant ofertes d’aparcament) ens remet a temps i errors passats. És una operació pròpia del “desarrollisme” socialista dels últims 90 i primers 2000, del Sabadell de Bustos o la Roca Village de Salvador Illa.

Es pot dibuixar fàcilment un projecte alternatiu: espais comuns en comptes d’aparcaments, potenciar el llegat històric de la zona –com el refugi antiaeri de la guerra civil– en comptes d’ignorar-ho, apostar per un eix comercial que fes reviure també la trama urbana i comercial del cast antic i no en una gran superfície que pot suposar la seva sentència de mort.

Aquesta aposta amb sabor “vintage” no és sorprenent venint d’un PSC que s’ha consolidat com el braç polític de Foment del Treball a Catalunya amb una única recepta: fer el mateix de sempre i pels de sempre.

Això no obstant, per a transformar el país ens calen més notícies com la primera inversió, que ens permetin passar de competir en serveis precaris a fer-ho en indústria de valor afegit. I també que els municipis facin un ús creatiu de les seves competències urbanístiques, construint pobles caminables i ciclables i assegurant-se que quan un promotor es beneficia de canvis en l’ordenació això es reverteix en guanys comuns i no només en benefici privat.

Edicions locals