Amb el final del curs escolar s’anunciava que un bon nombre d’alumnes de l’Escola Municipal d’Educació Especial Can Vila s’havien quedat, de cop i volta, sense aules pel proper setembre: dos dels edificis estan en ruïna tècnica. Aquesta notícia que els responsables polítics de l’Ajuntament  i la Generalitat coneixien des del març  va posar en alerta les famílies i l’equip de professionals del centre que s’han apressat a reclamar una actuació d’urgència per iniciar el proper curs i una solució permanent a Can Vila.  En paral·lel  s’encetava una tanda de retrets entre l’Ajuntament i el Departament d’Educació que culminaria amb una pregunta parlamentària al Conseller d’Educació per part de la diputada i flamant nova alcaldessa molletana. Resultat: un cop més les administracions, lluny de posar-se a treballar plegades per trobar solucions, es passen la pilota en un conflicte que també inclourà la via judicial.

Passada la primera sotragada, hi ha hagut dues qüestions esperançadores. S’instal·laran  uns nous mòduls passades les vacances i en una reunió d’alcaldes s’han fet propostes de col·laboració per encarrilar i garantir el projecte educatiu de Can Vila.  Veurem en què queda, però la solució de futur és complexa i no serà ràpida. Mentrestant, diferents grups polítics continuen llançant-se els plats pel cap mentre fan declaracions d’amor als professionals i les famílies de l’escola.

L’estat ruïnós dels edificis de Can Vila, els que ara s’han clausurat i altres que encara s’aguanten, és la conseqüència lògica d’unes construccions precàries d’origen, d’un molt probable mal manteniment i el pas del temps. Res d’estrany si fem una repassada al que ha anat succeint en altres edificis públics de la ciutat. D'un dia per l'altre es va haver d'abandonar els Col·legis Nous per l’enfonsament de la teulada, uns problemes estructurals van precipitar l’enderroc del local d'entitats del carrer la Pau i la clausura del parvulari de l’escola Longaron que estava al local de l’actual Centre Cívic Barcala. El lamentable estat de les antigues cases dels mestres i l’ensorrament del Tabaran podrien completar la llista.

El mal endèmic està en la precarietat de molts edificis públics, en la falta de recursos per reparar-los o fer-ne de nous, però també en l’obstinada manera de la classe política de competir per administrar la misèria en comptes de col·laborar per resoldre els dèficits i trobar solucions als problemes.  Ara però,  ja som moderns,  tenim el Mollet Music Week i ens espera una Festa Major per tirar coets. Si el risc d’incendi no ho desaconsella.