Bones notícies!

Químic

Quan podem aixecar una mica el cap i ampliar la perspectiva de tot allò que veiem o que pensem, les imatges adquireixen altres colors i formats. Capficats en la quotidianitat laboral o familiar, en el constant bombardeig d’uns mitjans informatius que ressalten problemes i xacres, poder desconnectar totalment ens ensenya que hi ha més mons en aquest món i que, per sort, hi ha molt bones notícies que el dia a dia no permet descobrir.  He passat uns quants dies a la Catalunya interior on la petitesa dels seus pobles esclata en la grandesa de molts signes d’humanitat i d’eficiència en la gestió que en la conurbació de Barcelona costa de veure. Conec més de vint alcaldes d’aquí i d’allà; d’algun, fins i tot en soc amic; la majoria són coneguts o saludats. Però puc observar el que passa en els seus negociats. He vist aquest estiu el que hi veig gairebé sempre als pobles petits: persones entregades a la convivència i a la millora d’un territori tan desdenyat des del centralisme polític i econòmic. Com són d’endreçats aquests petits pobles de la Conca de Barberà i l’Anoia segarrenques, de la Segarra, de l’Urgell i companyia! Èxits culturals en pobles petits com Penelles o els Prats de Rei, com en d’altres més grans, com Agramunt. I en moltíssims d’ells, un no parar de concerts, exposicions i festes on la cultura és cultura perquè hi ha comunicació. Èxits de petites infraestructures pensades per al present i per a un futur més enllà dels quatre anys de les legislatures. Hi ha tan bones notícies en aquests pobles! La gent es troba i diu “bon dia” i sempre troba el moment de petar la xerrada i fer que, de veritat, es treballi per un “bon dia”. Però ai, arribo a casa, al Vallès, i ensopego un dels alcaldes que conec al volant del seu cotxe. Jo li vaig al darrere més d’un quilòmetre urbà i constato que no ha fet servir cap vegada els intermitents ni respectat alguna prioritat clara. Benvinguts a una altra realitat! A la ràdio escolto la trista notícia de la mort d’un personatge importantíssim i que ho seria per a qualsevol cultura si no fóssim el país que som: el Vicenç Pagès Jordà. Literatura rigorosa, nova, irònica i intel·ligent. He seguit també el centenari del Guillem Viladot, altra figura que engrandeix una literatura que, a vegades, no vol aixecar el cap des de Barcelona. Tenim tan bones notícies a la vora i davant dels nostres ulls! Si les ajudéssim a brillar enmig de tot aquest caos que estem vivint, hi hauria una gran notícia en cadascun de tot nosaltres. Volem bones notícies o preferim les dolentes? Qüestió de perspectiva, de criteri, de ganes de treballar i de prioritats...

Edicions locals