Patir per patir
Químic
A veure: moure’s, traslladar-se, viatjar, són drets que tenim, oi? I moltes vegades no és que en tinguem dret, és que ho necessitem: per treballar, per anar a escola, per anar al metge, perquè ens portin al cementiri... Moure’s hauria de ser un fet accessori que ens facilités la vida, però s’ha convertit en una veritable preocupació, en una font de patiment totalment absurda. I ho és perquè no pot ser que al súbdit regular li sigui impossible fer ús del transport privat o públic sense que li surti urticària o s’hagi de gratar la butxaca més del que és raonable.
Tinc més de quaranta anys de carnet de conduir i crec que puc opinar de moltes coses. Dels centenars de morts entre Igualada i Cervera, perquè tothom estava discutint per on passava l’autovia després que se n’haguessin fet mils de quilòmetres arreu de la península, amb una guàrdia civil que es col·locava en un lloc sense perill on enganxaven a centenars de conductors per trepitjar mig pam la línia continua.
Aleshores i ara, una pràctica tremenda que provoca retencions tant sí com no és quan, per exemple, qui per entrar a l'AP-7 des de la C-17 a Mollet, ve pel carril de l’esquerra i gira bruscament al final per entrar a la dreta, cosa que fa que els que circulaven bé hagin hagut de frenar i l’efecte acordió ha creat una retenció que no hi era. Qui ho sanciona, això? Es parla de retencions a l'AP-7 ara, com si no n’hi hagués hagut mai en aquest darrer any sense peatges o abans amb.
El primer que aprens a l’autoescola és que s’ha de guardar la dreta com a norma clara. Com canviem el vici d’anar pel carril central encara que el dret estigui lliure? Potser, com molt d’aquest trànsit és de professionals de furgonetes o camions, ja que el treball és un àmbit regulat, per què no es regula millor tot aquest transport? Bé, no acabaríem.
No pot ser que no tinguem dret a circular sense patir. Patim quan hi ha embús perquè el nostre temps queda als llimbs; patim quan no hi ha trànsit perquè se’ns busca la multa fàcil del radar. En velocitats que no són excessives, el flagell dels accidents no és la velocitat, és la distracció o conduir amb manca de facultats. Les normatives actuals van a la facilitat de la sanció i se sanciona allò que no provoca els accidents. La lenitat judicial amb els delinqüents viaris, que circulen sense assegurança, ebris o sense punts i ho tornen a fer. I et trobes costa avall a la ronda de Dalt a la una de la matinada i has de retenir el cotxe, potser un híbrid, que baixaria sense emetre gasos, però has d’anar a 60! I hi has d’anar, en transport privat, perquè si ets vallesà i vols anar al teatre a Barcelona, com tornes? Heu anat en transport públic en aquella hora? Si no és que es perden combois, és que et trobes baralles i fumadors d’opi a mansalva. I Renfe -i dic Renfe perquè no té dret a canviar a un nom més modern quan manté el que manté en les nostres vies- se’n renta sempre les mans. Per cert, quan era que havien de començar les obres de tapar les vies a Montcada?